Porto estona mirant vídeos per internet i llegint tot tipus de comentaris del fets esdevinguts a l'entrada del Parlament el passat 15 de Juny i només he pogut arribar a una conclusió evident: indignació.
Indignat quan llegeixo que els mossos van començar les agressions: i qui les va continuar? Quina excusa és aquesta? Estan justificant el comportament agressiu dient que ells no van començar? Si els mossos haguessin començat però ells no haguessin continuat no hauria passat res, oi? És així de simple.
Indignat quan llegeixo que si els parlamentaris haguessin entrat per una altra porta, les agressions no haguessin tingut lloc. Eh? O sigui que és culpa de qui va decidir entrar per aquella porta que agredissin el parlamentaris? No és com dir que per culpa de portar una minifalda molt curta a aquella noia li van tocar el cul? Pensem una mica abans, si us plau.
Indignat per la reacció del conseller Felip Puig quan diu davant d'una càmara: "ara només sóc jo qui justifica la neteja de Plaça de Catalunya el 27 de Maig?" Trist. Com es pot treure pit en aquest moment? Lamentable.
Indignat quan llegeixo opinions a favor de les agressions al polítics. Llegeixo: "és que s'ho mereixen!!", "a veure si així ens fan cas". Estem a favor que el fin justifica els mitjans? No és això per què s'estan queixant?
Indignat quan veig pancartes de Democràcia Real ja! portades per gent que no deixa que els altres facin la seva feina, que parlamentaris escollits per la majoria dels catalans no entrin a treballar. Això no és democràcia! Protestem, queixem-nos i cridem però siguem més intel·ligents, cullons!!!!!!!
dissabte, 18 de juny del 2011
divendres, 10 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Adaptar-se o morir
No és cap concepte nou. Si no t'adaptes quedes fora. La natura ens ho ensenya cada dia des de sempre. Si el medi canvia i una espècie no és capaç d'adaptar-se, acaba desapareixent. Sí o sí. Poden passar 100 anys o 1000, és igual, acabarà desapareixent.
Nosaltres som part de la naturalesa, encara que massa cops ho oblidem o ens sentim superiors desmarcant-nos-en. Funcionem bàsicament igual que qualsevol ésser viu.
Actualment estem vivint una etapa de canvis al nostre medi. Cert és que als darrers 20 o 30 anys hem estat vivint en una societat amb canvis constants, on noves tecnologies (sobretot) apareixien sense descans, arraconant aquelles a les encara ens estàvem adaptant,. Però eren canvis superficials, important però superficials. Com si a un animaló que viu al un bosc i que s'alimenta de les fulles dels arbres, veiés com el tipus d'arbre del bosc va canviant, ara s'alimenta de fulles d'alzina, ara de roure, al cap d'un temps de pollancre... algú li canvia el tipus d'arbre, però ell es pot anar alimentant. S'ha d'adaptar al nou gust de les fulles del nou arbre però va alimentant-se sense massa esforç. Fins que un dia, desapareixen quasi tots el arbres del bosc i al seu lloc comencen a aparèixer unes plantes molt més grans, sense fulles, que no s'assemblen res a un arbre. L'animaló és trobarà perdut, encara li queda algun arbre on menjar fulles però cada cop està més ple d'animalons i les fulles escassegen. I ja no pot intentar tastar les fulles del nou arbre com abans havia fet i adaptar-se al nou gust.
Ara, o prova el gust d'allò tant nou o es queda sense menjar.
La crisi actual ens ha trets els arbres que havíem tingut fins ara. Ja no és, ni serà mai més, tant fàcil com abans alimentar-se, almenys no per la nostra generació. La manera que ens havien ensenyat d'alimentar-nos i de viure està canviant per sempre.
Queixar-se per canviar les coses està molt bé i ho aplaudeixo, però hem de ser conscients que canviar les coses per tornar al què teníem abans no és el camí. S'han de canviar les coses, però per poder-nos adaptar als nous temps que vénen. No podem caure en el pensament fàcil: "quina merda tot, abans si que estàvem bé, s'ha de tornar a com estàvem abans". No. Com estàvem abans ens ha portar a com estem ara. Hem de canviar. Sí. Però sempre pensant que no només s'han de canviar les altres coses i les altres persones, nosaltres també hem de fer l'esforç. Culpar al altres és fàcil, i molt difícil és assumir la nostra part de culpa.
Adéu i ànims.
Nosaltres som part de la naturalesa, encara que massa cops ho oblidem o ens sentim superiors desmarcant-nos-en. Funcionem bàsicament igual que qualsevol ésser viu.
Actualment estem vivint una etapa de canvis al nostre medi. Cert és que als darrers 20 o 30 anys hem estat vivint en una societat amb canvis constants, on noves tecnologies (sobretot) apareixien sense descans, arraconant aquelles a les encara ens estàvem adaptant,. Però eren canvis superficials, important però superficials. Com si a un animaló que viu al un bosc i que s'alimenta de les fulles dels arbres, veiés com el tipus d'arbre del bosc va canviant, ara s'alimenta de fulles d'alzina, ara de roure, al cap d'un temps de pollancre... algú li canvia el tipus d'arbre, però ell es pot anar alimentant. S'ha d'adaptar al nou gust de les fulles del nou arbre però va alimentant-se sense massa esforç. Fins que un dia, desapareixen quasi tots el arbres del bosc i al seu lloc comencen a aparèixer unes plantes molt més grans, sense fulles, que no s'assemblen res a un arbre. L'animaló és trobarà perdut, encara li queda algun arbre on menjar fulles però cada cop està més ple d'animalons i les fulles escassegen. I ja no pot intentar tastar les fulles del nou arbre com abans havia fet i adaptar-se al nou gust.
Ara, o prova el gust d'allò tant nou o es queda sense menjar.
La crisi actual ens ha trets els arbres que havíem tingut fins ara. Ja no és, ni serà mai més, tant fàcil com abans alimentar-se, almenys no per la nostra generació. La manera que ens havien ensenyat d'alimentar-nos i de viure està canviant per sempre.
Queixar-se per canviar les coses està molt bé i ho aplaudeixo, però hem de ser conscients que canviar les coses per tornar al què teníem abans no és el camí. S'han de canviar les coses, però per poder-nos adaptar als nous temps que vénen. No podem caure en el pensament fàcil: "quina merda tot, abans si que estàvem bé, s'ha de tornar a com estàvem abans". No. Com estàvem abans ens ha portar a com estem ara. Hem de canviar. Sí. Però sempre pensant que no només s'han de canviar les altres coses i les altres persones, nosaltres també hem de fer l'esforç. Culpar al altres és fàcil, i molt difícil és assumir la nostra part de culpa.
Adéu i ànims.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)