Mourinho i calamarsades

...i doncs no cal que us expliqui que té molt més ganxo unes declaracions d'en Mourinho que una calamarsada, per molt espectacular que sigui. Des de dimecres que a tot arreu parlen de la famosa roda de premsa post-partit, la analitzen, frase a frase, i l'expremen fins deixar-la gastada i buida. Tant d'interès té les paraules d'aquest maleducat? Tant important és el què va dir?

Ningú es pregunta per què es formen aquest gegantins núvols i per què, a vegades, deixen anar granets de gel. Però sí per què el Barça és ajudat o per què no ho és pels àrbitres.


Vivim d'analitzar tonteries. Els nostres temes de conversa són sobre la dona aquella de T5, sobre el maleducat de l'equip de la "central lechera", sobre aquells de callejeros...En parlem i en tornem a parlar. De vegades només per parlar-ne malament, per dir que nosaltres no veiem això per la tele, i ens escandalitzem quan coneixem els índex d'audiència de determinats programes. Però no en deixem de parlar.

Prou! Preguntem-nos per què a plena tarda el cel s'enfosqueix i de sobte el terra que cobert de boletes de gel, per què fa més fred després de la tempesta, per què l'endemà trobarem boira a les valls...També estem envoltats d'esdeveniment meravellosos i no en parlem quasi mai. Coneixem en detall la vida d'una pobre dona però no ens importa saber què passa el nostre voltant i per què passa.

Mourinhos i calamarsades ens envolten, de nosaltres depèn decidir què preferim.