Algú ho havia de dir!

Ja fa temps que m'hi fixo i s'ha de fer alguna cosa al respecte. Tothom escriu les unitats de massa, longitud, volum... com li dóna la gana. I això no pot ser. Les unitats s'escriuen d'una manera i només d'aquesta, punt.

Resumint:

- quilogram (l'estrella de les invencions): s'escriu kg, i no s'escriu Kg, KG, kG, kil, Kgr, klg... Ho he vist de totes les maneres. És kg, en minúscules.
- gram: s'escriu g (singular i plural). Mai escriurem gr, grs, gs, grm. És g.
- metre: s'ecriu m (singular i plural). No escriurem mt, mts, mtr, mtrs.
- mil·límetre: s'escriu mm. No mlm, m/m, mms...

Un altre dia parlaré més les unitats i també de les abreviacions, un altre món apassionant.

Perill nuclear

Com es valora el perill? Per què diem que una cosa és més perillosa que una altra? Suposo que tots estarem d'acord si diem que el més perillós és allò que provoca la mort. Saltar d'una quart pis és més perillós que saltar d'una cadira perquè tens més possibilitats de matar-te. Fins aquí tots estem d'acord, espero.
Però això que sembla tant evident, sembla que ho oblidem quan parlem del perill nuclear. Sembla que aquest senzill raonament s'enfosqueixi quan apareix la paraula nuclear. De cap manera pretenc dir que l'energia nuclear no és gens perillosa i que s'hauria de premiar per sobre d'altres. Només pretenc dir que viure al costat d'una central nuclear és menys perillós que viure a la costa d'una zona propensa a Tsunamis o on les possibilitats d'un gran terratrèmol són elevades.
Una explosió d'una central nuclear provocaria molt morts, tant diectament com, sobretot, indirectament. La contaminació s'escamparia per una àmplia zona i els seus efectes durarien anys. I moririen moltes persones. Però, quanta gent ha mort, de cop, a causa del Tsunami a Japó? Milers i milers.
Així doncs, per què no prohibim a la gent a viure a la cosat de zones propenses a Tsunami? Per què no hi ha un debat obert sobre aquest tema, com està passant amb l'energia nuclear. Què és més perillós?

Cal que es reflexioni sobre el futur de l'energia nuclear i sobre la seguretat de les centrals nuclears. Clar que sí. Però no cal alarmar-nos. Pensem també en com evitar que milers de persones morin per un Tsunami i alegrem-nos de veure com moltes construccions japoneses han aguantat la força d'una terratrèmol dels més intensos mai registrats. Abans de posar-nos histèrics, pensem una mica i informem-nos una mica més.

Il·lusió i optimisme

Vaig sentir a parlar d'un senyor que es diu Emilio Duró, i vaig tenir curiositat de saber a veure què deia. Així que vaig dedicar un minutet a buscar.

A youtube hi ha una sèrie de vídeos d'una xerrada. Són completament recomenables, us asseguro que no us en penedireu:

http://www.youtube.com/watch?v=sJLlPnhlTlU

Benvinguda

La curiositat va matar el gat. Qui no ha escoltat mai aquesta afirmació?

Nosaltres també som éssers curiosos, de veritat. Potser ho hem oblidat o ens fa mandra ser-ho. Ser curiós no és fàcil, requereix esforç i temps, i d'això cada cop n'anem més faltats.

De temps no en tenim per res: ni per llegir, ni per fer esport, ni per pensar... Mirar la tele i queixa-nos ens absorbeix tot el temps que disposem. Anem tant curs de temps que si anem una mica més lents per l'autopista ja no tenim temps per res: arribem tard a la feina, diumenge al restaurant que fan aquella cuina tant bona i de poble o a aquella fira medieval tant típica. Potser marxant cinc minuts abans arribaríem a temps. Ens ho hem plantejat?

D'esforç cada cop en fem menys. Ho volem tot de seguida i fàcil. Però admirem a aquells que fan coses complicades i difícils i diem: "quina sort saber fer això!" De sort res, esforç i temps.

La curiositat ens ajudarà a mantenir-nos actius, a aprendre noves coses o a millorar les que ja sabem. I així ens mantindrem vius i desperts. Ens sentirem més feliços.