Indignació

Porto estona mirant vídeos per internet i llegint tot tipus de comentaris del fets esdevinguts a l'entrada del Parlament el passat 15 de Juny i només he pogut arribar a una conclusió evident: indignació.

Indignat quan llegeixo que els mossos van començar les agressions: i qui les va continuar?  Quina excusa és aquesta? Estan justificant el comportament agressiu dient que ells no van començar? Si els mossos haguessin començat però ells no haguessin continuat no hauria passat res, oi? És així de simple.

Indignat quan llegeixo que si els parlamentaris haguessin entrat per una altra porta, les agressions no haguessin tingut lloc. Eh? O sigui que és culpa de qui va decidir entrar per aquella porta que agredissin el parlamentaris? No és com dir que per culpa de portar una minifalda molt curta a aquella noia li van tocar el cul? Pensem una mica abans, si us plau.

Indignat per la reacció del conseller Felip Puig quan diu davant d'una càmara: "ara només sóc jo qui justifica la neteja de Plaça de Catalunya el 27 de Maig?" Trist. Com es pot treure pit en aquest moment? Lamentable.

Indignat quan llegeixo opinions a favor de les agressions al polítics. Llegeixo: "és que s'ho mereixen!!", "a veure si així ens fan cas". Estem a favor que el fin justifica els mitjans? No és això per què s'estan queixant?

Indignat quan veig pancartes de Democràcia Real ja! portades per gent que no deixa que els altres facin la seva feina, que parlamentaris escollits per la majoria dels catalans no entrin a treballar. Això no és democràcia! Protestem, queixem-nos i cridem però siguem més intel·ligents, cullons!!!!!!!

Mórdor a Xile

Altre cop la realitat ha superat la ficció. Mórdor fa riure al costat d'això!!!

Adaptar-se o morir

No és cap concepte nou. Si no t'adaptes quedes fora. La natura ens ho ensenya cada dia des de sempre. Si el medi canvia i una espècie no és capaç d'adaptar-se, acaba desapareixent. Sí o sí. Poden passar 100 anys o 1000, és igual, acabarà desapareixent.
Nosaltres som part de la naturalesa, encara que massa cops ho oblidem o ens sentim superiors desmarcant-nos-en. Funcionem bàsicament igual que qualsevol ésser viu.

Actualment estem vivint una etapa de canvis al nostre medi. Cert és que als darrers 20 o 30 anys hem estat vivint en una societat amb canvis constants, on noves tecnologies (sobretot) apareixien sense descans, arraconant aquelles a les encara ens estàvem adaptant,. Però eren canvis superficials, important però superficials. Com si a un animaló que viu al un bosc i que s'alimenta de les fulles dels arbres, veiés com el tipus d'arbre del bosc va canviant, ara s'alimenta de fulles d'alzina, ara de roure, al cap d'un temps de pollancre... algú li canvia el tipus d'arbre, però ell es pot anar alimentant. S'ha d'adaptar al nou gust de les fulles del nou arbre però va alimentant-se sense massa esforç. Fins que un dia, desapareixen quasi tots el arbres del bosc i al seu lloc comencen a aparèixer unes plantes molt més grans, sense fulles, que no s'assemblen res a un arbre. L'animaló és trobarà perdut, encara li queda algun arbre on menjar fulles però cada cop està més ple d'animalons i les fulles escassegen. I ja no pot intentar tastar les fulles del nou arbre com abans havia fet i adaptar-se al nou gust.
Ara, o prova el gust d'allò tant nou o es queda sense menjar.

La crisi actual ens ha trets els arbres que havíem tingut fins ara. Ja no és, ni serà mai més, tant fàcil com abans alimentar-se, almenys no per la nostra generació. La manera que ens havien ensenyat d'alimentar-nos i de viure està canviant per sempre.
Queixar-se per canviar les coses està molt bé i ho aplaudeixo, però hem de ser conscients que canviar les coses per tornar al què teníem abans no és el camí. S'han de canviar les coses, però per poder-nos adaptar als nous temps que vénen. No podem caure en el pensament fàcil: "quina merda tot, abans si que estàvem bé, s'ha de tornar a com estàvem abans". No. Com estàvem abans ens ha portar a com estem ara. Hem de canviar. Sí. Però sempre pensant que no només s'han de canviar les altres coses i les altres persones, nosaltres també hem de fer l'esforç. Culpar al altres és fàcil, i molt difícil és assumir la nostra part de culpa.

Adéu i ànims.

Democràcia real

Només una petita reflexió.
Començar dient que estic completament d'acord amb el moviment social que s'està veient els últims dies arreu de Catalunya sota el nom de "Democràcia Real".

Ara només una pregunta: "estaríeu disposats a sacrificar el què pagueu cada més pel vostre mòbil o internet, i dedicar aquests diners a comprar producte fabricats prop de casa (en general, una mica més cars que altres importats)?

Polítics i manifestacions

Sabeu a qui votareu diumenge? Jo sí. Però molta gent està indecisa, però no per no saber a qui votar, sinó per decidir si votarà o no. Sincerament no ho entenc. Votar o no votar? Aquesta no hauria de ser la pregunta a fer-nos. No podem caure en aquesta indecisió. I si a última hora decidim que volem votar? a qui votarem? Al que quedi més bé a la foto del cartell? No fotem! Votar és un dret que tenim i que s'ha de fer servir. Si no votes no tens dret a queixar-te després. Si no votes vol dir que passes de jugar al joc de la política, però passes de la política en totes les seves vessants. Passes de com inverteixen els diners, passes de si els carrers estan ben esfaltats, de si l'educació oferta és bona, de si la sanitat pública va bé... Si no votes tot t'està bé. No val no votar i després criticar al governant i posar-lo a parir. I no em serveix l'excusa de sempre: "és que tots són iguals". Segur? Saps quants partits polítics es presenten? Has llegit tot el què diuen? Em jugaria el coll que no. Informar-se és cansat, queixar-se és gratis i divertit. És l'esport nacional.

Mourinho i calamarsades

...i doncs no cal que us expliqui que té molt més ganxo unes declaracions d'en Mourinho que una calamarsada, per molt espectacular que sigui. Des de dimecres que a tot arreu parlen de la famosa roda de premsa post-partit, la analitzen, frase a frase, i l'expremen fins deixar-la gastada i buida. Tant d'interès té les paraules d'aquest maleducat? Tant important és el què va dir?

Ningú es pregunta per què es formen aquest gegantins núvols i per què, a vegades, deixen anar granets de gel. Però sí per què el Barça és ajudat o per què no ho és pels àrbitres.


Vivim d'analitzar tonteries. Els nostres temes de conversa són sobre la dona aquella de T5, sobre el maleducat de l'equip de la "central lechera", sobre aquells de callejeros...En parlem i en tornem a parlar. De vegades només per parlar-ne malament, per dir que nosaltres no veiem això per la tele, i ens escandalitzem quan coneixem els índex d'audiència de determinats programes. Però no en deixem de parlar.

Prou! Preguntem-nos per què a plena tarda el cel s'enfosqueix i de sobte el terra que cobert de boletes de gel, per què fa més fred després de la tempesta, per què l'endemà trobarem boira a les valls...També estem envoltats d'esdeveniment meravellosos i no en parlem quasi mai. Coneixem en detall la vida d'una pobre dona però no ens importa saber què passa el nostre voltant i per què passa.

Mourinhos i calamarsades ens envolten, de nosaltres depèn decidir què preferim.

Ja és estiu!!!

Com cada any, la calor arriba sense haver avisar. "Aquestes temperatures no són normals a questa època!" remuguen uns quants, o molts. Com cada any no saps quina roba posar-te perquè al vespre encara refresca. Com cada any, sento dir en tot moment i movent el cap d'una banda a l'altra (negant): "Abans això no passava, abans feia primavera. Ara passem de l'hivern a l'estiu!" Com cada any, ja no recordem l'any passat i menys fa dos anys. La memòria meteorològica és quasi nul·la. Quan sentiu dir alguna frase que comenci per "abans si que..." us aconsello malfiar-se. No dic que no us ho creieu però poseu-ho en dubte.

La primavera ja és aquí. I ja fa dies que és aquí. I la primavera ho té això. La primavera té dies càlids, com d'estiu. Sempre ho ha fet i ho continuarà fent. Aquesta és la gràcia de viure a Cataunya. Tants anys igual i encara ens sorprèn.

Algú ho havia de dir!

Ja fa temps que m'hi fixo i s'ha de fer alguna cosa al respecte. Tothom escriu les unitats de massa, longitud, volum... com li dóna la gana. I això no pot ser. Les unitats s'escriuen d'una manera i només d'aquesta, punt.

Resumint:

- quilogram (l'estrella de les invencions): s'escriu kg, i no s'escriu Kg, KG, kG, kil, Kgr, klg... Ho he vist de totes les maneres. És kg, en minúscules.
- gram: s'escriu g (singular i plural). Mai escriurem gr, grs, gs, grm. És g.
- metre: s'ecriu m (singular i plural). No escriurem mt, mts, mtr, mtrs.
- mil·límetre: s'escriu mm. No mlm, m/m, mms...

Un altre dia parlaré més les unitats i també de les abreviacions, un altre món apassionant.

Perill nuclear

Com es valora el perill? Per què diem que una cosa és més perillosa que una altra? Suposo que tots estarem d'acord si diem que el més perillós és allò que provoca la mort. Saltar d'una quart pis és més perillós que saltar d'una cadira perquè tens més possibilitats de matar-te. Fins aquí tots estem d'acord, espero.
Però això que sembla tant evident, sembla que ho oblidem quan parlem del perill nuclear. Sembla que aquest senzill raonament s'enfosqueixi quan apareix la paraula nuclear. De cap manera pretenc dir que l'energia nuclear no és gens perillosa i que s'hauria de premiar per sobre d'altres. Només pretenc dir que viure al costat d'una central nuclear és menys perillós que viure a la costa d'una zona propensa a Tsunamis o on les possibilitats d'un gran terratrèmol són elevades.
Una explosió d'una central nuclear provocaria molt morts, tant diectament com, sobretot, indirectament. La contaminació s'escamparia per una àmplia zona i els seus efectes durarien anys. I moririen moltes persones. Però, quanta gent ha mort, de cop, a causa del Tsunami a Japó? Milers i milers.
Així doncs, per què no prohibim a la gent a viure a la cosat de zones propenses a Tsunami? Per què no hi ha un debat obert sobre aquest tema, com està passant amb l'energia nuclear. Què és més perillós?

Cal que es reflexioni sobre el futur de l'energia nuclear i sobre la seguretat de les centrals nuclears. Clar que sí. Però no cal alarmar-nos. Pensem també en com evitar que milers de persones morin per un Tsunami i alegrem-nos de veure com moltes construccions japoneses han aguantat la força d'una terratrèmol dels més intensos mai registrats. Abans de posar-nos histèrics, pensem una mica i informem-nos una mica més.

Il·lusió i optimisme

Vaig sentir a parlar d'un senyor que es diu Emilio Duró, i vaig tenir curiositat de saber a veure què deia. Així que vaig dedicar un minutet a buscar.

A youtube hi ha una sèrie de vídeos d'una xerrada. Són completament recomenables, us asseguro que no us en penedireu:

http://www.youtube.com/watch?v=sJLlPnhlTlU